divendres, 26 de juny del 2015

Bob Dylan, Bamberg, 23 de juny


Encara que es digui així, tots sabem que el "Never Ending Tour" no pot durar per sempre. Per tant, quan vaig saber que en Bob Dylan passaria prop d'on visc, no vaig dubtar ni un segon en passar la nit de sant Joan amb ell.

Una nit que va començar amb puntualitat alemanya a les 20:00. La banda vestida amb les millors gales, i el mite vestit de negre i amb el seu capell blanc de sempre. Un mite però, que no venia a cantar velles glòries. Al contrari, venia disposat a reivindicar-se com a un artista actual, ja que basà el seu repertori en els seus darrers discs. Començà amb Things Have Changed, i la aplaudida She Belongs to Me, fou la única concessió als seus primers discos que va fer. A partir d'aquí, el repertori es basà en els discos recents, des de Time Out of Mind fins al seu darrer treball, Tempest, del qual caigueren 6 cançons. I que voleu que vos digui, els seus darrers discos estan bé, però servidor, i crec que la resta del públic, hagués volgut corejar més cançons seixanteres. Així mateix, caigueren Tangled Up in Blue i Simple Twist of Fate, del Blood on The Tracks. La banda va estar perfecta, enllaçant cançons amb molta elegància, mai sabies en quin moment acaba l'afinació dels instruments i començava la cançó. Després de dues hores de concert, van venir els bisos, on sí va caure per fi Blowin in the Wind i es va despedir amb Love Sick.

Em vaig quedar amb ganes d'escoltar moltíssimes altres cançons dels 60, però no era nit per parlar del passat. Era nit per parlar del present. I esperem que encara li quedi molt de futur. Fins la pròxima Bob!

2 comentaris: